Quan vaig llegir el repte d’aquest mes de Memòries d’una cuinera, la veritat és que em va fer mandra tenir que pensar en algun plat de mar i muntanya. Però navegant pels blocs, concretament per mercadocalabajio, en vaig descobrir un que no havia vist mai, ni sentir a parlar mai, i això que és típic de les nostres terres catalanes, i em va convèncer.
És el primer cop que faig un plat tan elaborat, i puc dir que si es van seguint els passos amb tranquil·litat, no és difícil, l’únic que es necessita és temps. I queda boníssim!!
500gr. carn picada (del tipus que vulgueu)
2 sèpies no molt grans
1 ceba
3 tomàquets madurs
4 llesques de pa (si el pa és molt gruixut 2)
1 pot de xampinyons laminats
300 ml. De caldo de peix
200ml. D’aigua
Farina
Ametlles (2 cullerades)
llet
1/vas de vi blanc
4 o 5 alls
Julivert
Sal
Pebre negre
Oli d’oliva verge extra
Posar la carn en un bol i salpebrar. Mullar 2 llesques de pa amb llet, escorre-les i afegir a la carn. Agregar també 2 dents d’all picats i un rajolí d’oli d’oliva i barrejar bé. Fer les boles, les passem per farina i les fregim en una paella amb oli. Retirem.
Tallar la sèpia en trossets, saltejar-la en una cassola amb oli i reservar.
A la mateixa cassola fregim la ceba tallada i els xampinyons salpebrats.
Xafem en un morter 1 cullerada de julivert amb 2 alls i l’afegim al sofregit afegint una cullerada de caldo. Barregen i afegim els tomàquets ratllats i fregir una mica.
Després afegim el vi i deixem uns minuts que l’alcohol s’evapori. Afegim la sípia, després el caldo i l’aigua i esperem a que comenci a bullir.
Batre les ametlles amb dos llesques de pa fregit amb oli i 2 cullerades d’aigua. Afegir a la cassola juntament amb les mandonguilles i deixar coure uns 30 minuts a foc suau.