divendres, 20 de gener de 2012

Orelletes

Ja arribem a cap de setmana! Encara que entre setmana no tinc la sort de treballar molt, i estic molt per casa, quan arriba el cap de setmana i també tinc festa és d’agrair, perquè poc o molt ja es respira un ambient diferent entre els meus, no és la rutina de cada dia.
I aquest en concret és la festa major del meu poble; encara que jo no sóc molt de festes majors, aquests dies amb la meva mare ens vam posar a fer aquest dolç típic de la festa major d’hivern en el meu poble que avui us presento. La característica típica és que és d'una forma més o menys arrodonida, amb moltes bombolles i amb molt de sucre per damunt, com podeu apreciar a la foto, i normalment la mida de les orelletes és el doble de gran, però nosaltres ho vam adequar a la mida de la nostra cassola.
Aquest ha estat el primer cop que hem fet aquesta recepta! Ni la meva mare ni jo en havíem posat mai a fer-la ja que sempre ens en donaven o en menjàvem a casa d’ algú altre, així que ens vam proposar de provar si ens en sortíem, i la veritat que ens va sortir prou bo, no ens ho esperàvem que ens quedés tan bé. Estan de vici! Així que aquí us explico com ho vam fer.





Ingredients:
1 kg. de farina
6 ous
1 copeta de moscatell
½ tassa d’oli d’oliva
1 copeta d’anís
1 cullerada de sucre avainillat
1 culleradeta de matafaluga picada
Un polsim de sal
2 litres d’oli de gira-sol
Sucre

Posem la farina tamisada damunt la taula i formem un volcà que sigui fons. Posarem al mig els ous, ½ tassa d’oli d’oliva, l’anís, el moscatell, el sucre avainillat, la matafaluga i el polsim de sal. Barregem-ho tot amb les mans amb cura, formem la massa i al final farem una bola. Si notem que no s’integra prou bé, que costa de formar la massa, afegirem una mica d’oli, fins que s’ajunti tot bé.
Dividim la bola amb boles petites (segons la cassola amb la que es fregiran, les boles seran més grans o més petites, nosaltres vam fer la prova amb una boleta i estirant-la per saber la mida, més o menys era la meitat d’una pilota de tenis). I les deixem reposar uns 30 minuts tapades amb un drap.
Posarem en una cassola abundant oli de gira-sol a escalfar, uns dos litres o depèn de la mida d’aquesta.
Amb un corró estirarem una bola fins que estigui tan fina que es transparenti i quasi es trenqui, ha de ser molt fina, i quan l’oli estigui calent amb molta cura la posarem a fregir. I vigilant que no es cremi, la girarem fins que estigui daurada.
La traiem i la deixem reposar uns segons sobre paper absorbent, posem abundant sucre per damunt i ho deixem en un recipient on anirem deixant les altres.
Repetir l’operació amb totes les altres boles.

Font consultada: La cuina Catalana d’ahir i d’avui. Josep Lladonosa i Giró. Enciclopèdia Catalana. 1994.

Voldria donar les gràcies a la Lolines per concedir-me un premi amb tant de carinyo de tu blog me inspira. Moltes gràcies de veritat. Estic molt agraïda.

18 comentaris:

  1. Creo que me gustan mucho tus recetas pero no las entiendo , no tienes traductor en la pagina , no? , laas fotos preciosas

    ResponElimina
  2. M'agradan molt,encara que yo els faig una mica diferent ! Àsi que,m'apunto la teva recepta,que es mes plena d'aromes

    ResponElimina
  3. El meu avi les feia, boníssimes!!! jo en vaig fer un dia i no em van sortir les bombolles com jo esperava. Ho tornaré a provar amb la teva recepta!
    petonets

    ResponElimina
  4. Carai amb moscatell i matafaluga, no he provat mai aquestes postres, però han d'estar molt bones.
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Roser, gracies a tú, per compartir les teves receptes.
    Un petó i bon cap de setmana

    ResponElimina
  6. M'ha agradat molt aquesta recepta, Roser!
    Me l'apunto!!!

    Petonets!
    Anna

    ResponElimina
  7. I què bones que són! Us han quedat genial!
    A mi les festes majors M'ENCANTEN! jejeje
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  8. Se ve riquisimo este dulce tipico de tu pueblo, me encanta el anis y la matalauva, asi que me imagino el delicioso y dulce saborcito.
    Que disfrutes las fiestas
    Besos guapa!!

    ResponElimina
  9. M'encanten i sobre tot si són de poble, i tant!!!
    Petons

    ResponElimina
  10. tienen un aspecto buenísimo, qué ricos son éstos dulces típicos
    Besos

    ResponElimina
  11. UMMMMM!!!!que bones les conec...la meva jove es d'Arbeque i cuan puga sempre en porta!!!!Petons.

    ResponElimina
  12. Què bones que són! Agafo la teva recepta que fan molt de goig. Petons

    ResponElimina
  13. Saps que mai les he tastat?? i això que he vist mil receptes d'aquestes.... jo sempre he sentit que eren tipics pel carnaval! a veure si m'animo a fer-ne....petons

    ResponElimina
  14. que bones que són!!! no n'he fet mai, però la Moni les fa boníssimes. Petonets

    ResponElimina
  15. Aqui si que val la dita de que et VULL ESTIRAR LES OREILLES, jaja,
    DELICIOSES NENA:)

    ResponElimina
  16. Les llepòlies de poble sempre tenen l´èxit assegurat. A mi m´encanten...Ara ja sé on trobar la recepta.

    ResponElimina
  17. ¡uf esto tiene que estar de muerte! fantásticos, me quedo con la receta,

    ResponElimina
  18. Són boníssimes, jo també en faig de tant en tant i voooooooooooooooolen!!!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina

Agraexo que deixeu comentaris. M'ajuden a seguir i a continuar publicant amb ànims i alegria.