dilluns, 6 de juny del 2011

Pizza casolana dos sabors

M’encanta la pasta i qualsevol dels seus derivats i, com no, també la pizza. Sempre m’havia agradat fer-la de casa però la massa la comprava feta, de la meva part afegia els ingredients que més m’agradaven i cap al forn. Però sempre em picava la curiositat de fer la massa jo mateixa. Algun cop ho havia provat però sempre em quedava una massa una mica dura, fins que vaig trobar finalment, entre moltes receptes, la millor manera de fer-ho. I el truc va estar en començar a utilitzar la farina de força i la recepta que vaig trobar en un blog de cuina, Salseando en la cocina; No fa falta amassar!
La forma de la pizza no em surt mai de cap forma definida, és tot molt irregular com podreu apreciar a les fotografies, però de bona ho és molt. 


Aquí us explico com la faig:
Ingredients per la massa:
200gr. de farina de força
¾ de vas d’aigua tèbia
Mig sobre de llevat en pols de forner
un polsim de sal

Ingredients per damunt:
Els que més t’agradin. En aquest cas ho he fet partit per poder degustar dues receptes diferents:
Un bric petit de crema de llet
250gr de formatge ratllat emmental
Gambes congelades i pelades (al gust)
4 rodanxes d’albergínia
5 o 6 fulles d’alfàbrega fresca  tallada en trossets petits

1.       Per  fer la massa, en primer lloc agafar un bol fons i que no sigui petit.
  •   Afegir la farina, la sal, el llevat i una mica d’aigua. Barregem amb una cullera de fusta i anem afegint aigua fins que ens quedi una massa humida, no té que quedar una bola llesta per amassar sinó una massa que es queda pegada a la cullera de fusta.
  •  Tapem el bol amb un drap de cuina i deixem reposar de 45min. a 1 hora. Quan hagi passat el temps veureu que la massa ha augmentat  considerablement la mida.
  • Ara treballarem damunt de la superfície de treball de la cuina, enfarinem la base on treballarem (taula, màrmol...),  i hi dipositem la massa amb l’ajuda de la cullera de fusta sense moure-la gaire i amb l’ajuda de la cullera la movem de costat a costat perquè s’impregni per tot arreu de farina i finalment la puguem manejar amb el corró.
  •  Quan no s’enganxi i estigui coberta de farina, la podem començar a estirar amb el corró. Podem anar afegint una mica de farina si veiem que hi ha moments que s’enganxa.
  • Quan estigui ben estirada, enrotllem una punta de la massa amb el corró per poder-la agafar i portar-la damunt de la bandeja del forn (prèviament preparada amb un paper vegetal al damunt).
  • Acabem de fer la forma amb les mans i comencem a posar els ingredients per damunt.
  • Amb un pinzell o amb el cul d’una cullera repartir la crema de llet per tota la massa. Afegir per sobre el formatge ratllar repartit uniformement, i després afegir en un costat les gambes i en l’altre costat l’albergínia tallada a trossets i l’alfàbrega.
  • Posar al forn a 230° o 250, segons el forn (amb calentor a dalt i a baix) uns 15 min. o fins que estigui daurat per damunt i per sota la massa tingui color també.

   
             Altres apunts:
  •    La farina de força la podeu trobar a qualsevol supermercat o hipermercat, només cal fixar-se  que hi posi, normalment al davant FARINA DE FORÇA O HARINA DE FUERZA. Al mercadona està molt bé de preu.
  •    El llevat de forner es trova a qualsevol supermercat també, el que jo tinc és de la marca maizena i al davant hi ha escrit levadura de panaderia, hi van 5 sobres.

2 comentaris:

  1. Estupenda Roser. La haré en casa, a mi marido le encantan las pizzas, pero de las recetas de masa probadas hasta ahora ninguna lo convecé. Lo intentaré con ésta. Gracias por ser asidua de mi blog y por los amables y cariñosos comentarios que siempre me dejas. No creas que no te visito,vengo a menudo por aquí, pero con los 4 blogs casi no me queda tiempo para dejar comentarios. Un besote de OLI de ENTREBARRANCOS

    ResponElimina
  2. Muchas gracias por tu comentario, me gusta mucho tu blog i las ideas tan originales que nos muestras. Estaré encantada en que pruebes de hacer la pizza que recomiendo.

    ResponElimina

Agraexo que deixeu comentaris. M'ajuden a seguir i a continuar publicant amb ànims i alegria.